La contribució del Parlament al procés de consolidació i desenvolupament de l'autogovern de Catalunya i a la defensa de la seva identitat nacional / Carles Viver Pi-Sunyer, Mireia Grau Creus
Viver Pi-Sunyer, Carles


En: Revista d'estudis autonòmics i federals. Barcelona, núm. 18 (2013) , p. 88-125 : gràf.
Resums en català, castellà i anglès.

Amb l'objectiu de precisar la contribució del Parlament de Catalunya a la consolidació i desenvolupament de l'autogovern i a la defensa de la identitat nacional de Catalunya, aquest article analitza les resolucions, mocions i declaracions adoptades pel ple i per les comissions parlamentàries des del restabliment del Parlament l'any 1980 fins el gener de 2013 en relació a quatre qüestions fonamentals: l'ampliació i millora de la qualitat de les competències i l'establiment d'un sistema de finançament just per a Catalunya; la reivindicació del dret a l'autodeterminació o "dret a decidir"; la defensa del reconeixement de Catalunya com a nació i la del català com la seva llengua pròpia. Pel que fa a la primera qüestió, el treball constata l'antiguitat i permanència de la reivindicació i les seves diverses fases, des de les propostes de relectura, fins a la necessitat d'establir un nou marc constitucional, passant per les propostes de reforma estatutària i pacte fiscal. També en relació a la defensa del dret a l'autodeterminació s'observa la persistència de la seva reivindicació, en 11 resolucions que tenen el seu origen en les dels anys 1989 i 1991, i l'evolució del seu contingut des de les primeres que és limiten a proclamar l'existència d'aquest dret sense reclamar-ne el seu exercici fins a les darreres que declaren obert el procés adreçat a fer-lo efectiu. En tercer lloc s'analitzen els intents fallits d'assolir el reconeixement per part de l'Estat espanyol del caràcter nacional de Catalunya i de la plurinacionalitat de l'Estat. Finalment, es constata que el major nombre de resolucions del Parlament al llarg dels 33 anys analitzats fan referència a la defensa del català, entès com a llengua pròpia de Catalunya -fet finalment negat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de 2006- i element essencial de la identitat catalana. .

La inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya durant el període 2007 - 2012. Impacte i virtualitat de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya / Joan Ridao i Martín ; M. Àngels Cabasés i Piqué
Ridao i Martín, Joan


En: Revista d'estudis autonòmics i federals. Barcelona, núm. 17 (2013) , p. 221-252 : gràf.
Bibliografia i webgrafia. Resums en català, castellà i anglès.

En l'actual context de crisi econòmica i financera, les restriccions pressupostàries del sector públic afecten severament la provisió d'infraestructures. A més, alguns territoris dinàmics econòmicament, com Catalunya, en resulten doblement afectats, perquè la inversió de l'Estat ha sigut, de mitjana, inferior a la seva contribució al PIB estatal (un 5,5[per cent] en el període 1995-2009), de manera que aquesta "infrainversió" ha penalitzat el seu creixement econòmic. En aquest sentit, la disposició addicional tercera (DA 3a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC), destinada a garantir temporalment un percentatge d'inversió de l'Estat en aquesta Comunitat, hauria pogut servir per mantenir i fins ampliar la capacitat de generació de riquesa i compensar la manca d'inversió acumulada en estoc de capital públic estatal dels últims anys. Tanmateix, això no ha estat així perquè, tot i la metodologia adoptada normativament i acordada bilateralment entre l'Estat i la Generalitat per al període 2007-2011, l'anàlisi de les dades d'execució pressupostària revelen el seu incompliment i la necessitat de revisar-la en el marc del nou sistema de finançament a partir de 2013.

Autonomies polítiques territorials i governabilitat metropolitana : una comparació Catalunya-Quebec / Mariona Tomàs
Tomàs, Mariona


En: Revista d'estudis autonòmics i federals. Barcelona, núm. 16 (2012) , p. 177-199
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article compara Catalunya i el Quebec pel que fa la dimensió política del fet metropolità, és a dir, analitza les semblances i diferències entre els models de governabilitat metropolitana de les dues ciutats més grans, Barcelona i Montreal. En un primer punt analitzem les perspectives sobre la governabilitat metropolitana segons el seu grau d'institucionalització, inspirades en corrents teòrics diferents (escola de la reforma, escola de l'elecció racional i nou regionalisme). La preferència per una de les perspectives implica plantejar qüestions fonamentals com el grau d'intervenció pública o la naturalesa de la legitimitat democràtica en l'àmbit metropolità (elecció directa, indirecta). Mentre que a Catalunya l'opció de la fusió municipal ha estat rebutjada en nombroses ocasions a favor de la cooperació, el Quebec ha aplicat contínuament la lògica de les reformes municipals com la solució als problemes metropolitans. En un segon punt analitzem el perquè d'aquesta diferència. La nostra hipòtesi estima que l'existència de models de governabilitat metropolitana oposats s'explica principalment pel paper polític dels municipis i el model de govern local. Així ho confirma l'anàlisi dels factors polítics i institucionals d'ambdues àrees metropolitanes, principalment la distribució de competències en l'ordenament jurídic, el sistema electoral i departits i la cultura política. La combinació d'aquestes variables dóna lloc a un enfocament sobre la governabilitat metropolitana diferent a Catalunya i al Quebec.